Diferents maneres d’entendre la psicomotricitat

A partir dels treballs de Spitz i Winnicott, es ressalta la importància de l’aspecte afectiu en el desenvolupament i es comença a considerar que els trastorns no són més que símptomes d’una immaduresa afectiva. En França Wallon i Piaget admeten que el to i la motricitat, al portar en el seu desenvolupament els primers esbossos de les reaccions emocionals i afectives, contribueixen a l’organització progressiva del coneixement. És així com neix la teràpia psicomotriu, que dona molta importància a la dimensió vivenciada i relacional. Es va plantejar després la possibilitat d’aplicar-la a nivell educatiu, ja que si s’obtenien resultats amb persones amb problemes, també hauria de ser beneficiós pels demés.

Avui coexisteixen dos orientacions de la psicomotricitat:

• Psicomotricitat dirigida: centrada en l’activitat cinètica, orientada cap el món exterior, i que es centra en el moviment pròpiament dit. Parteix d’un pensament dualista, que parcel·la a l’esser humà en àrees cognitiva, física, social,.. separant així el cos de l’anima.

• Psicomotricitat vivenciada i relacional: considera que l’activitat tònica correspon a la tensió muscular, tensió que es converteix en el teixit de les actituds, postures i les mímiques, sense ignorar el factor cinètic de la mobilitat. Parteix d’una filosofia global, considerant que l’Infant és un tot, on els diferents aspectes que l’integren estan absolutament interrelacionats entre si, i si es produeix una alteració en un d’ells, també es manifestarà en els altres.

La Intervenció Psicomotriu a Espanya està més introduïda en l’àmbit educatiu i a França en rehabilitació física. La intervenció dependrà de les tendències amb les que es treballi. Sigui quin sigui el grup de intervenció, per a que hagi intervenció psicomotriu ha d’existir una persona qualificada i formada, un objectiu, un espai i materials adequats.

El que diferencia una forma de Intervenció o una altra és :  l’objectiu, els materials utilitzats, i l’actitud del/la psicomotricista.L’essència de la psicomotricitat té a veure amb una manera d’entendre el món des del respecte i la relació.

   

La nostra filosofia ens apropa a altres disciplines com: la pedagogia sistèmica, la criança natural, l’agricultura ecològica, la medicina natural, la permacultura… i tantes altres que respecten i valoren a les persones i el seu entorn.