PÀGINA D’INICI

o

Benvinguts i benvingudes al blog  de l’Associació de  Psicomotricistes de Girona!!!

Aquest Blog,  a més d’una eina de treball del propi grup,

pretén ser un espai de difusió de la pràctica psicomotriu.

Aquí trobareu articles, documents, vídeos i tallers relacionats amb el tema.

Desitgem que us agradi i l’enriquiu amb comentaris, propostes i aportacions.

Gràcies.

aa

16 de setembre 2017 iniciem el nou curs amb moltes ganes  avui us convidem a veure un enllaç que ens ha facilitat l’Estefania sobre art i moviment .

a

28 de Juliol a l’Argentina celebren el dia del Psicomotricista .

“El 28 de julio, el de 1950, la Profesora Dalila Molina de Costallat, pionera de la psicomotricidad en la República Argentina, obtuvo un reconocimiento por su labor, por parte del Dr. Julián de Ajuriaguerra como lo muestra el certificado que aparece en la imagen. Es por esa razón que la Asociación Federal de Psicomotricistas (Afep), decidió establecer este día como el día del PSICOMOTRICISTA”.

No hay texto alternativo automático disponible.

 

a

17 de juny 2017 hem fet la última trobada abans de les vacances d’estiu, ens retrobarem el setembre. Si mireu la cartellera trobareu diverses formacions. de cara aquest proper curs. Bon estiu!!!

25 de febrer 2017 a la UVIC, ponència de Bernard Acouturier. bernard-acouturierMestre d’Educació Física i Pedagog. Creador de la Pràctica Psicomotriu. Fundador del’Associació Europea d’Escoles de Pràctica Psicomotriu. Conjuntament amb Andrè Lapierre, va crear “L’AssociacióFrancesa d’Educació i Reeducació Psicomotriu”. La seva tesi va rebre el premi del Ministeri de Joventut i Esports aBèlgica. Si voleu més informació consulteu la cartellera.

a

a

a

Estem en un moment a on des de diferents espais s’està debatent sobre  el sistema educatiu i  es qüestiona de quina manera cal transformar l’educació. Penso que com a col·lectiu tenim moltes coses a aportar.

Aquest mes he pogut assistir  a un espai de diàleg entre les Humanitats i la Tecnologia, proposat per La Facultat de Lletres i l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, orientat, sobretot, a identificar els aspectes metodològics que necessiten un canvi, i valorar els interessos comuns entre els dos àmbits de coneixement.

Per tal de que pugueu sentir alguna de les ponències aquí teniu l’enllaç :

http://www.udg.edu/jornades/Tec-Hum/Jornades/tabid/24309/language/ca-ES/Default.aspx

 

a

Iniciem el curs amb la proposta d’unes jornades de psicomotricitat de l’AEC  el proper 1 d’octubre del 2016 a Barcelona, amb el títol Què es posa en joc a la sala de psicomotricitat?.

La conferència inaugural va estar a càrrec de la Katty Homar amb el tema  Jugar és una cosa seria!. va ser una ponència carregada d’experiència i acompanyada d’unes imatges que il·lustraven la delicadesa de la proposta. Va exposar  com l’infant a través del joc amb l’adult va connectant amb el dins i el fora i va prenent consciencia de la seva totalitat. Va fer èmfasi en la importància del vincle i el sosteniment. Explicava com el nen per separar-se necessita la seva acció el seu joc. Va definir els diferents tipus de joc que l’infant va generant i que l’adult disponible li dona permís de fer. Va parlar de que la verdadera  autonomia es una conquesta del nen, i només quan  estem disponibles fem possible aquesta conquesta.

Després d’una pausa es donar pas als tallers sobre el joc: “Les guerras cotidianas” a càrrec de Maribel Vidaller, “Jo sol..jo puc” a càrrec de Iolanda Vives, ¡què miedo mas rico! a càrrec de Carme lópez, “A jugar amb el cos!” a càrrec de Anna Luna.

Josep Rota va ser l’encarregat de recollir el que cada grup havia treballat donant forma a la cloenda.

 

images

El 15 i 16 de març es va fer el congrés internacional de PSICOMOTRICITAT I NEUROCIÈNCIES. un enfocament relacional. a  Blanquerna universitat Ramon Llull . Barcelona.

Els dirferents ponent van concloure el paper important que te la psicomotricitat en el bon desenvolupament de l’infant.

La Doctora Anna Fornós exposava com s’entén el desenvolupament del cervell en la primera etapa de la vida. Ella explicava que actualment s’entén el desenvolupament com un procés dinàmic que fa referència tant a l’organització orgànica i funcional, com a l’estructuració mental i emocional. Explicava que aquest procés dinàmic és interactiu entre el nen i l’entorn. I que es considera l’establiment del vincle una part molt important del desenvolupament primerenc de l’infant. Ella explica que la psicomotricitat es una pràctica que afavoreix el desenvolupament global de manera harmònica, promovent l’expressió motriu, emocional, cognitiva i relacional del nen. Diu la psicomotricitat ens ajuda en la integració de les funcions psíquiques i les funcions motrius.

El Doctor David Bueno deia: La psicomotricitat, lluny del que alguns poden pensar, no es només moviment i equilibri, to muscular i flexibilitat. Des de la perspectiva de l’activitat cerebral, inclou també l’acció del sistema nerviós central que crea una consciència sobre els moviments que realitzem mitjançant els patrons motors, incloent la velocitat, l’espai i el temps. Es per tant un sistema que ajuda al control executiu no només dels nostres moviments sinó també dels nostres pensaments, el que inclou el conjunt d’interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius en la capacitat de ser i d’expressar-se en un context psicosocial.congres

El passat 12 de març de 2016 la UVIC va organitzar la II trobada pedagògica: Compartint experiències en Psicomotricitat.

El matí en Vicenç Arnaiz Psicòleg, Pedagog, Psicomotricista i Filòsof ens va oferir una Xerrada sobre “la influència de la família i l’entorn en la construcció de la identitat de l’infant”.

vicent arnaizEn Vicenç parlava des de la vivència amb una manera de fer inclusiva, respectuosa, amb un llenguatge filosòfic encantador. Ens deia. ” Crec en l’educació, totes les persones necessitem contactes favorable per avançar. Crec en la capacitat de creixement de pares i mares, nens, mestres, avis….Creure en l’educació es creure en la conversa, el diàleg…creure en la complexitat de la comunicació, comprometre’s en l’esforç per entendre la complexitat. Si el nen està acompanyat pot entendre coses que sol no pot entendre.” Ens va presentar el conte “el Buit d’Anna Llenes per fer-nos entendre la importància de la comunitat i les relacions. Deia: ” l’objectiu essencial de l’educació es la societat i la pertinença. Hem d’ajudar als nens a ser capaços de regular les seves necessitats en relació al grup. Sense capacitat de relació no hi ha autoestima.” 

Va situar l’historia essencial de l’educació parlant de les tres pomes.

La   la d’Adam i Eva.  Va ser la descoberta de la transgressió, lo prohibit. Prenen consciència del cos i tenen vergonya de la nuesa. A partir de llavors neix el desig i la necessitat. A partir de la poma van aprendre a conviure.

La la de Newton. fins aquell moment les coses passaven perquè Déu volia. al caure-li la poma al cap es va convertir en un fet de comprensió de la realitat, perquè cau aquesta poma?. Va iniciar la descoberta de la realitat i de la natura. Al cap de dos segles arriba la revolució francesa i amb ella el reconeixement dels drets de les persones- tots podem ser intel·ligents no només els de sang blava- tot depèn de l’educació. Abans per saber miraven la Bíblia, ara experimenten.

La la d’Appel. Representa un canvi radical dels models de les relacions personals, de la relació immediata a la relació social. Ningú et sosté en les contradiccions. La tecnologia es la sortida del control social, perdem el sosteniment, perdem la pertinença. S’obren moltes oportunitats i moltes confusions. Estem contents de la tecnologia però cal controlar-la per tal d’evitar la fragilitat dels vincles i la liquides de les relacions.

         A partir d’aquí parla de la importància del vincle, de l’acompanyament de l’adult, i explica que no hi ha desenvolupament cognitiu sense un sòlid desenvolupament afectiu. No hi ha llenguatge sinó hi ha transferència afectiva. Deia: “hem deixat als nens sols, els hem augmentat el grau d’exigència. Caldria moderar el desenvolupament cognitiu i reforçar l’estructura afectiva”.

aa

 A la Tarda la Meritxell Blanco Psicòloga i Psicomotricista. ens va parlar de la seva experiència  “Psicomotricitat amb famílies.”

20160312_162120Va explicar  l’espai de joc compartit entre pares i fills, que neix del projecte  “Anima’t i juga amb ells”. Iniciat per la seva mare Montse Castellà el 1992 a  Moncada i Reixac, i que  actualment  estan duent a terme  a molts indrets.

El programa que te com objectiu enfortir les competències familiars i facilitar les relacions d’una manera singular i plena. És basa en un format de pràctica psicomotriu entre pares i fills.  L’espai de relació es crea des del joc sensoriomotriu, per ser un medi natural, en els infants, de recerca i d’expressió en els àmbits socioafectiu, motriu i cognitiu. Des d’aquesta relació s’insta i es propicia un intercanvi significatiu entre els diferents membres del grup, partint de la realitat de cadascú.

Tot i la seva joventut la Meritxell  desprenia serenor en el seu discurs i de la mateixa manera que en Vicenç  el seu relat era respectuós i inclusiu.

a

a

a

a

El 19 d’octubre anem posant fil a l’agulla per tal de definir i estructurar el tre

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s