lectures

a

a

 El juego en la primera infància. 2016 Montserrat Antón i altres. Octaedro
Tothom destaca la importància del joc; però, en la pràctica, hi ha reticències a confiar que quan un nen juga, aprèn de forma significativa. Aquest llibre està escrit per professionals amb anys d’experiència en el camp de l’educació que comparteixen les seves diferents mirades disciplinars sobre el joc. Els 17 autors d’aquest treball, convençuts de la gran importància del joc en el desenvolupament i l’aprenentatge en les primeres edats, exposen i argumenten, partint de la investigació i de l’experiència professional, per què el joc és tan fonamental dins i fora de l’escola. Aquest llibre pot ser una eina molt útil tant per a l’alumnat de magisteri com per als professionals i les famílies. Els estudiants trobaran en el seu contingut connexions amb la majoria de les assignatures que cursaran durant els seus estudis. Però també s’inclouen propostes per aprofundir més des de cada àrea, així com suggeriments d’activitats de docents en actiu, que poden ser d’interès per a professionals dels àmbits de l’educació, psicologia, pedagogia, educació social, per als que exerceixen d’activitats de temps lliure, i per a qualsevol persona que estigui en contacte amb nens.

 

 Los desafios invisibles de ser madre o padre. 2007  Jorge Barudy y Maryorie Dantagnan.  Gedisa

Ser mare o pare és una de de les tasques més importants i alhora una de les més complexes de totes les activitats humanes. Com s’arriba a ser una bona mare o un bon pare? D’una banda, s’aprèn a ser-ho sense que s’ensenyi d’una manera explícita, però a més les competències parentals s’adquireixen d’una manera implícita, des del moment mateix del naixement, fins i tot des de la vida intrauterina. Avui sabem que les capacitats de apegar i empatitzar són fonamentals per ser una mare o un pare prou bo i que aquestes capacitats emergeixen en la meravellosa experiència de l’empremta, de la inclinació i del bon tracte. Els bons tractes a la infància i les competències parentals són part d’un mateix procés. Aquestes pàgines estan dirigides a descriure aquest procés i el seu corol·lari.

 

 El apego en el aula. 2010  Heather Geddes. Graó

L’afecció a l’aula / és un dels pocs llibres que aproxima les propostes de la teoria de la inclinació a la pràctica educativa ia les dificultats d’aprenentatge a l’aula, situant amb claredat els aspectes bàsics d’aquesta teoria a les pautes diàries de la conducta i en l’aprenentatge d’alumnat i professorat, alhora que associa les experiències de les primeres relacions dels nens i les nenes amb l’esforç per aprendre. El llibre explora el significat de l’anomenat / triangle de l’aprenentatge /, és a dir, la relació entre alumne, professor i tasca d’aprenentatge, posant en concordança el desenvolupament emocional, la conducta i les experiències d’aferrament. També identifica un perfil d’aprenentatge amb cada estil d’afecció i explora les condicions que requereix una escola per a ser considerada una base segura per als seus alumnes.

 

 Maria Antonia Canals i Tolosa: Renovacion Pedagogia y Didactica de las Matematicas. 2016 Maria Sotos Serrano. Octaedro
Aquesta obra pretén sistematitzar i analitzar la història de Maria Antònia Canals i Tolosa. La seva trajectòria personal i professional coincideix amb una part important del moviment de renovació pedagògica catalana que des de principis del segle XX, i malgrat la barbàrie de la dictadura franquista, continua fins avui. En aquest context, Maria Antònia és el principal referent de l’ensenyament de les matemàtiques a educació infantil a Espanya. Les històries de vida de mestres i mestres són una eina valuosa per reflexionar sobre l’ensenyament, i en elles es poden descobrir elements que contribueixen notablement al fet que aquest ensenyament sigui la millor possible. És important que la investigació educativa dediqui part dels seus esforços a recuperar el coneixement adquirit per les nostres millors mestres, perquè només a coll de gegants podrem arribar a veure més lluny. Per aquest motiu, l’obra no està dirigida únicament a aquelles persones interessades per la investigació pedagògica, sinó que també pot servir de guia per a totes aquelles que es dediquin a l’ensenyament i l’interès principal sigui l’educació de les nenes i els nens

Anuncis

Desenvolupament infantil

a

Myrtha Chocker  ens parla del desenvolupament infantil

Aquí teniu algunes dades del recorregut professional de Myrtha Chockler
Doctora en Psicologia i Doctora en Fonoaudiología.
Especialització en Psicomotricitat en la Facultat de Medicina de París (Pitié -Salpetrière)
Llicenciada en Psicomotricitat Educativa, Facultat d’Educació Elemental i Especial, Universitat Nacional de Cuyo.
Dirigeix la Carrera de Postgrau de Especialització en ” Desarrollo Infantil Temprano” de la Universitat Nacional de Cuyo
Directora Técnica “del Àrea de Atención Temprana del Desarrollo Infantil de la Dirección General de Escuelas, Dirección de Educación Especial” de la Provincia de Buenos Aires.

Sabies perquè es important el gateig?

 

l’expert Carlos Gardena ens exposa 8 raons:

El gateig connecta els hemisferis cerebrals i crea rutes d’informació fonamentals per a la maduració de les diferents funcions cognitives.

Desenvolupa el patró creuat que es la funció neurològica que fa possible el desplaçament corporal en equilibri del cos humà. Aquest moviment compren l’eix de les malucs i el de les espatlles. Al gatejar es tonifiquen adequadament els músculs que més endavant permetran que el nen mantingui la columna perfectament recta quan estigui a punt  per a poder-se posar d’en peu.

Desenvolupa el sistema  vestibular i el sistema propioceptiu. Ambdós sistemes permeten saber a on estan les parts del propi cos.

Permet la focalització dels ulls. Al mirar el terra per a posar la mà o el genoll de manera correcta, el nen enfoca els dos ulls cap a un mateix punt a una distancia curta. Aquest es un excel·lent exercici muscular pels ulls i tal la seva importància que , segons un estudi d’optometristes, el 98% dels nens amb estrabisme van gatejar poquíssim de petits.

El nen sent la mà que està veien. Això te una sèrie de avantatges de manualitat fina que més tard influiran en l’escriptura. Amés el massatge que li don al palmell de la mà, envia informació al cervell de la seva situació i de les diferents sensacions i textures que sent. També, al gatejar el nen recolza el seu pes en els palmells de les mans i suporta aquesta tensió en les articulacions dels canells, de les espatlles, de la columna, dels fèmurs i de les malucs. D’aquesta manera percep l’oposició de la gravetat i aprèn a manejar-se amb ella.

L’ajuda a mesurar el mon que l’envolta i el nen s’adapta al medi. La distancia que hi ha entre els ulls i la palma de la mà al gatejar es una mida fonamental, La braça, en totes les civilitzacions. Amb aquesta nova mesura corporal el nen mesura el mon que l’envolta, i es per això que quan de grans tornem a un lloc de la infància el percebem més petit del que era, perquè en aquell moment la mesura de la braça era més petita.

Ajuda a establir la futura lateralització del cervell.  Quan un dels hemisferis es converteix en dominant i l’altre en servidor per a no tenir que funcionar ambdós a la vegada.

Ajuda a poder escriure en un futur. Mitjançant el gateig es va desenvolupant la coordinació cerebral ull-mà. Quan el nen gateja s’estableix entre ambdós una distancia similar a la que més endavant hi haurà entre ull i mà a l’hora d’escriure.