Definició

 

La psicomotricitat s’ocupa de la globalitat de l’infant, es a dir de la interacció que s’estableix entre el coneixement, l’emoció, el cos i el moviment, i el sistema de relacions que l’envolta, donant importància al desenvolupament de la persona, així com de la seva capacitat per expressar-se i relacionar-se en un context social.

En la Pràctica psicomotriu l’adult es relaciona amb al nen i la seva globalitat, entenen que acció, emoció i pensament estan connectades i cada una necessita de l’altre per accionar-se, quan l’adult accepta a l’infant i l’entorn li dona un lloc tot flueix amb senzillesa .

El nen i la psicomotricistes tenen una relació tònica emocional, que es desenvolupa a partir del joc espontani de l’infant, en relació amb l’entorn, els objectes, els altres i el temps.

L’adult s’implica sense fusionar-se amb l’altre, amb disponibilitat corporal, permetent l’expressió de les emocions, frustracions, plaers, angoixes… des de l’acceptació, la claredat i el respecte. La resposta de la psicomotricista, acompanya, desperta confiança, dóna seguretat i ajuda a millorar l’autoconcepte i l’autoimatge, incidint així en el desenvolupament integral de la persona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s