· Les actituds del/la psicomotricista: Es basa en “creure en la persona” (amb una experiència única, que deu ser acollida amb el major respecte). I consisteix en acollir les seves emocions amb certa distància i actitud d’escolta (acollida empàtica), per afavorir la comunicació, disponibilitat i comprensió de l’altre. Quan l’Infant es sent respectat i en un clima de confiança, pot expressar els seu imaginari i les seves emocions sense por a ser jutjat.
– Un sentiment positiu cap a l’Infant que li doni seguretat afectiva material ….pertinència, autonomia
– Un ajust tònic-emocional i postural: …relació d’autenticitat (amb la que se’l reconeix i que dinamitza la comunicació); …i disponibilitat (sense abandonar l’ empatia tònica), Per afavorir la sensibilitat
….dissimetria (distància emocional
que permet regular-se entre la simetria i l’asimetria)
– Comprendre a l’Infant a través de la seva expressivitat motriu (…i poder oferir-li processos d’asseguració per mitjà del placer de l’acció, els jocs i les representacions). Per la qual cosa es fa imprescindible que també atengui a la seva manera de viure, conscienciar i elaborar el seu propi procés personal.
….escolta (de comportaments, el que fa,
el que diu, els seus desitjos, impulsos, i demandes, la seva història, el seu to físic…)
– Autoritat i claredat en la direcció, els objectius i límits de les propostes, …atenent amb “mirada perifèrica”) a l’evolució del plaer de simbolitzar, a la creació, o a l’accés a la des-centració…. (per arribar a l’objectiu final de “sentir el paler de ser un mateix”)
….Seguretat i Llei en un llenguatge afirmatiu, enunciatiu,
no sancionador que relacioni i associï l’expressió verbal amb la no verbal
En definitiva: viure el plaer d’existir en relació empàtica amb cada infant, proporcionant un marc de seguretat on cada infant pugui desenvolupar les seves potencialitats (…de les més limitades a les més evolucionades).
· Estructura de la sessió (organització de l’espai i el temps) :
-El dispositiu serà flexible, en una sala estructurada per dos llocs disposats per l’expressivitat motriu el primer (…amb material que faciliti situacions d’asseguració profunda mitjançant el cos i el llenguatge) i un segon per l’expressivitat plàstica o gràfica (… amb material indefinidament transformable). Fent que la sessió contingui tres moments (incloent el moment per “la historia” entre l’expressió motriu i la plàstica), i afegint a aquests temps dos rituals (…de entrada i de sortida) que posen els límits a la sessió i uneixen al grup. Cada psicomotricista pot ordenar les fases al seu gust sempre que la sessió conservi el seu caràcter de continent de l’estat tònic-emocional del grup.
Els continguts de les fases successives d’una sessió de grup de Psicomotricitat Educativa són:
-Moment inicial o ritual d’entrada: és el moment de l’ acollida en el que es puja el teló, s’estableix la llei, es formulen i escolten desitjos, es crea un clima de participació…
-Moment per l’ expressivitat motriu: on detectem els estats de cada un, realitzant jocs sensoriomotor i simbòlics, acollim les pulsions amb activitats que faciliten la seva expressió i contenció, que a la vegada, fan sorgir els fantasmes per reconèixer-los i contenir-los.
-L’explicació de la història: l’activitat passa a un nivell d’expressió distanciada, l’infant pot descentrar-se e integrar les seves emocions en les imatges mentals. facilitant el pas a la representació.
En aquest moment acompanyem al joc del grup creant unitat i comunicació.
-Moment per la representació plàstica, gràfica i verbal: on s’afavoreix la creació i la des-centració per passar al plaer de pensar, l ’infant pot plasmar l’experiència viscuda per mitjà del dibuix, la construcció, modelat, interpretació d’històries, contes, cançons…. que paren el moviment donant lloc a l’emoció.
(la intensitat d’una emoció disminueix quan es pot associar a una imatge i es pot parlar d ’ella).
-Moment final o ritual de sortida: és el moment del comiat, s’avisa amb temps d’elaborar la separació, es recorden i confirmen els fets.